Vins La Botera

El dominio www.labotera.com es propiedad de Vins La Botera Vins La Botera. * CIF: F43095017 * C/ Sant Roc, 26 * 43786 Batea * Teléfono: 977430009 * labotera@labotera.com

POLÍTICA DE PROTECCIÓN DE DATOS

* Vins La Botera le informa acerca de su política de protección de datos de carácter personal.

* Vins La Botera se reserva el derecho a modificar la presente política, informándole previamente de los cambios que en ella se produzcan a través de este aviso.

* PRIMERO.- Usted, al facilitar voluntariamente sus datos personales a través de cualquier formulario de esta página web o mensaje de correo electrónico y aceptar su envío, AUTORIZA EXPRESAMENTE a Vins La Botera para que trate e incorpore en un fichero de su propiedad aquellos datos remitidos.

* SEGUNDO.- La recogida y tratamiento de los datos personales que usted facilite tiene como finalidad contactar con usted para dar respuesta a su petición e informarle sobre los productos y servicios que ofrece esta empresa, a través de cualquier medio de comunicación, incluso electrónico.

* TERCERO.- Los datos facilitados por usted en los campos marcados con * son obligatorios para poder cumplir con la finalidad expuesta en el párrafo anterior.

* CUARTO.- Vins La Botera ha adoptado las medidas técnicas necesarias para evitar la alteración, pérdida o tratamiento no autorizado a los datos personales que usted facilite, habida cuenta de las limitaciones que presenta Internet.

* QUINTO.- Vins La Botera manifiesta su compromiso de confidencialidad respecto al tratamiento de sus datos personales.

* SEXTO.- Vins La Botera no puede asumir ninguna responsabilidad derivada del uso incorrecto, inapropiado o ilícito de la información aparecida en las páginas de Internet de Vins La Botera.

Con los límites establecidos en la ley, Vins La Botera no asume ninguna responsabilidad derivada de la falta de veracidad, integridad, actualización y precisión de los datos o informaciones que contienen sus páginas de Internet. Los contenidos e información de las páginas de Internet de Vins La Botera están elaborados por profesionales debidamente cualificados para el ejercicio de su profesión. Sin embargo, los contenidos e información no vinculan, ni constituyen opiniones, consejos o asesoramiento legal de ningún tipo, pues se trata de un servicio ofrecido con carácter informativo y divulgativo.

Las páginas de Internet de Vins La Botera pueden contener enlaces (links) a otras páginas de terceros. Por ello, ésta no podrá asumir responsabilidades por el contenido que pueda aparecer en páginas de terceros. Los textos, imágenes, sonidos, animaciones, software y el resto de contenidos incluidos en este website son propiedad exclusiva de Vins La Botera.

* SEPTIMO.- Usted tiene derecho a acceder a la información que le concierne, rectificarla de ser errónea, cancelarla u oponerse a su tratamiento a través del correo electrónico labotera@labotera.com o de comunicación escrita dirigida a: Vins La Botera. C/ Sant Roc,26, 43786 Batea (Tarragona)

Fusce euismod consequat ante. Lorem ipsum dolor sit amet.
Consectetuer adipiscing elit. Pellentesque sed dolor. Aliquam congue fermentum nisl. Mauris accumsan nulla vel diam. Sed in lacus ut enim adipiscing aliquet. Nulla venenatis. In pede mi, aliquet sit amet, euismod in, auctor ut, ligula. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.

Praesent vestibulum molestie lacus. Aenean hendrerit mauris.
Phasellus porta. Fusce suscipit varius mi. Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Nulla dui. Fusce feugiat malesuada odio. Morbi nunc odio, gravida at, cursus nec, luctus a, lorem. Maecenas tristique orci ac sem. Duis ultricies pharetra magna.

Donec accumsan malesuada orci. Donec sit amet eros.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetuer adipiscing elit. Mauris fermentum dictum magna. Sed laoreet aliquam leo. Ut tellus dolor, dapibus eget, elementum vel, cursus eleifend, elit. Aenean auctor wisi et urna. Lorem ipsum dolor sit amet consectetuer adipiscing elit. Mauris fermentum dictum magna. Sed laoreet aliquam leo.

Praesent vestibulum molestie lacus. Aenean hendrerit mauris.
Phasellus porta. Fusce suscipit varius mi. Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Nulla dui. Fusce feugiat malesuada odio. Morbi nunc odio, gravida at, cursus nec, luctus a, lorem. Maecenas tristique orci ac sem. Duis ultricies pharetra magna.

Donec accumsan malesuada orci. Donec sit amet eros.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetuer adipiscing elit. Mauris fermentum dictum magna. Sed laoreet aliquam leo. Ut tellus dolor, dapibus eget, elementum vel, cursus eleifend, elit. Aenean auctor wisi et urna.

És la segona població de la comarca, amb 2.000 habitants. El riu d’Algars delimita el terme municipal amb les terres d’Aragó. Als voltants d’aquesta localitat s’han trobat restes de diverses cultures i pobles, com al coll del Moro del Borrasquer i al tossal del Moro de Pinyeres. El 1153, Ramon Berenguer IV va fer donació d’aquestes terres als templers i el 1317 la van heretar els hospitalaris, juntament amb els indrets ara despoblats de Pinyeres i Algars. Durant la guerra dels Segadors, les tropes castellanes van saquejar la vila.

Batea té un elegant centre històric que conserva porxos coberts i construccions de l’època medieval. En destaca el carrer Major, del segle XIV, porticat de dalt a baix, amb arcs junts. El casc antic va estar emmurallat fins al segle XIV i encara conserva vestigis de les portes d’entrada, com el portal de l’Àngel, el portal de Cal Llarg i el portal de Sant Roc, on es troba la capella de la Mare de Déu del Portal, d’estil barroc, construïda el segle XVII. L’església de Sant Miquel és un interessant edifici d’estil neoclàssic-barroc, de grans proporcions. Va ser construïda per Francesc Melet el segle XVIII.

A la població de Pinyeres, que va ser abandonada durant la dècada de 1950, hi ha l’església de la Transfiguració del Senyor, una edificació molt interessant d’estil romànic de transició que a l’interior encara conserva una pica baptismal d’immersió. Al sud de Batea, sobre un turó, s’alça el poble ibèric de Tossal del Moro, que va estar habitat des del segle VII fins al IV aC.

A 12 quilòmetres del municipi es troba el castell de Sant Joan d’Algars, d’estil gòtic, que ofereix un panorama excel·lent del riu d’Algars; al costat del castell hi ha l’església de Sant Joan d’Algars, d’estil romànic de transició. .

Història

Alguns historiadors han identificat Batea amb una important ciutat d’Ilercavònia (citada per Ptolomeu) coneguda per “Adeba”. Hi ha dubtes sobre aquest supòsit, però és obvi que Batea, com la resta de les poblacions de la comarca de la Terra Alta, és d’origen protohistòric.

L’historiador Pare Faci, en el seu pas per aquestes terres l’any 1739, va dir que Adeba significava embarcació i Batea recorda una gran barca, el cap de la qual és la unió de dues valls, la Vall Major i la Vall de les Paumeres. El jaciment de la Torre Madrina dels s. VIII i VII a. C., és el primer indici constatat de població a la zona. Hi ha també el jaciment del Tossal del Moro que es tracta d’un poblat ibèric datat del s. VII i principis del s. VI a.C.

Al sud-oest de la partida de Benufets, hi ha una gran població totalment destruïda amb vestigis grecs, fenicis i romans, coneguda pel Coll del Moro del Borrasquer. Té una font molt a prop del recinte urbà, avui pràcticament seca , i una gran bassa construïda sobre la roca viva. Algunes edificacions més recents recorden habitatges dels pagesos dels s. VI o VII.

Després d’haver pres el territori als àrabs, l’any 1153, Batea es cita per primer cop en un document escrit de donació de Ramón Berenguer IV als Templers de Miravet. L’any 1181, hi ha dues concessions d’Alfons I referents a Batea i al riu Algars, en les quals s’atorga carta de poblament als futurs residents sota el fur de Saragossa, però alhora concedeix els 2 castells al cavaller Bernat Granell, el qual va exercir l’autoritat, però aviat els templers van recuperar el domini de Batea i Algars i van concedir una nova carta de població el 1205 a un grup de 60 nous pobladors, i hi va haver noves cartes de poblament a territoris propers, la Vall Major, Mas de Sant Joan, els Massalocans, Pinyeres, etc. Quan el 1317, els hospitalers van heretar els béns dels templers, Batea, Pinyeres i Algars formaven part de la Batllia de Miravet, la qual es coneixeria més endavant com la Castellania d’Amposta.

L’any 1358 hi havia 214 focs a Batea, 29 a Pinyeres i 22 a l’Algars. L’any 1378, després de fortes epidèmies, Batea tenia 94 focs, Pinyeres 33 i Algars 13. Però durant els s. XVIII i XIX els 2 darrers nuclis van anar perdent població a favor de Batea, que va esdevenir la única població. El poble es veurà afectat al llarg dels anys per diversos conflictes bèl•lics. Així al S. XV, els partidaris de Joan II incendiaren la població. La guerra dels Segadors, al s. XVII té un testimoni contemporani en la figura d’un il•lustre bateà, el doctor de teologia i rector de Gandesa, el Sr. Onofre Català, que explica com al gener de 1642 les tropes castellanes del marquès de la Hinojosa, que es dirigia a Flix amb un exèrcit de 6.000 homes, van trobar resistència al seu pas per la vall de Batea. La població es va fortificar a la vila, aleshores, emmurallada i reforçada per soldats francesos i de la Generalitat de Catalunya. Després de 4 dies de lluita, els castellans van entrar a la Vila Closa. Batea fou cruelment saquejada on van morir unes 200 persones.

La jurisdicció va continuar en mans dels hospitalers dins la Castellania d’Amposta, però Algars ja no apareix en les relacions del S. XVII. Segons Miret i Sans, Batea i Algars constituïren una comanda hospitalera al s. XVIII, dins la Batllia de Miravet, però tots els béns i les dominicatures de l’ordre passaren a la corona , el 1820, sota el regnat de Carles IV. Durant el S. XVIII la prosperitat econòmica i demogràfica es fa palesa en la construcció de la nova església parroquial de sant Miquel. Les guerres carlines tornares a produir lluites i enfrontaments a la vila. Durant la guerra civil, 1936-1939, la vila es trobava a la reraguarda del fornt de l’Ebre, ple d’hospitals de campanya.